En dates en que tot torna a la normalitat trobo pau en l'únic racó on sempre, pasés el que pasés, l'he trobada. Però toca marxar i en breu tornarè a veure aquell rostre que tan he desitjat i que tan indiferent al tot al que ha pasat es vol mostrar. La vida et fa desconfiar de la gent i deixar de viure esperant que els somnis es facin realitat. No m'agrada la idea, no m'agrada pensar que començo a no creure en l'amor com ho he fet sempre. Pero ara per ara no vull mirar els ulls de ningú i sentir que perdo en ells, perqué l'alegria del moment queda difuminada per la extranya certessa de un patiment futur que no vull tornar a patir.