dimecres, 12 d’octubre del 2011

No marxes tota

Crec que ningú més que totes dues saps que quan em vares dir que marxaves se'm va caure el món a terra. Han pasat moltes coses des de aquell moment i crec que no ho pasaré tan malamnet como ho podia haver pasat en aquell moment.



Continuen sent només 3 mesos. Continuo sabent que tornarás (encara que sigui per tornar a marxar). Continuo sabent que m'anirà bé. Continuo sabent que no em quedo sola (encara que no hi ha ningú que pugui substituirte). Pero vaig a dir-te una cosa, i ho sento si et fastidia unam ica el viatge, no marxes tota tu, perquè amb mi sempre hi ets (i a patir de demà encara més) i jo em quedo aquí.



T'estimo molt, encara que això tu ja ho saps.

Sé que encara no marxes i que no cal que t'ho digui, però gaudeix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada